5/5/16
Entrevista. Sandra Álamo: "L’any 2012, Vic era la ciutat catalana amb més població major de 75 anys vivint sola"
Aquesta setmana hem entrevistat a la Sandra Álamo. La Sandra és geògrafa i tècnica de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona - Creacció i escriu articles d'opinió pel diari Nació Digital.
Quines són les
causes de la soledat que està vivint molta gent gran en els últims anys?
Principalment els canvis socials i el
canvi en l’estructura demogràfica. L’envelliment de la població és un factor
clau en l’augment de gent gran vivint sola. A banda de la soledat física
existeix la soledat social.
Creus que és un
problema greu i poc visible dins de la societat actual?
Greu en la mesura que cal identificar
aquells perfils més dependents, ja sigui per causes econòmiques o per causes
sociosanitàries. Els serveis socials fan
una tasca molt important però penso que cal més planificació i abocar-hi més
recursos.
A Catalunya les
vivendes unipersonals de gent major de 65 anys està disminuint en els últims
anys, mentre que a Espanya el nombre de
vivendes d’aquest tipus està augmentant. Per què creus que passa això?
La tendència general és que el nombre de
llars unipersonal augmenti. També a Catalunya i també aquelles on viuen
persones majors de 65 anys. L’any 2012, Vic era la ciutat catalana amb més
població major de 75 anys vivint sola (37%) segons les dades de risc de pobresa
i exclusió social de l’Idescat.
Com creus que
evolucionarà aquest factor en el futur?
Com deia, tot apunta a que els
percentatges de gent gran vivint sola incrementin en els propers anys. Els
països del nord d’Europa fa molts anys que experimenten aquest fenomen. Les
polítiques públiques s’encaminen cap a afavorir l’atenció domiciliària de la
gent gran, fet que sembla ser més beneficiós segons els experts.
Coneixes algun
cas d’alguna persona afectada per aquest tema?
Si, és difícil no conèixer avis que
viuen sols. No ha de ser sempre negatiu, de fet conec situacions molt diverses,
tot depèn de cada cas, de la salut de la persona, de la xarxa de comunicació i
suport que pugui tenir, etc... Penso que les situacions més extremes i
negatives es troben a les grans ciutats on la gent passa més desapercebuda.
Quines creus que
són les solucions per acabar amb aquest problema?
La solució passa per una planificació a
curt-mig termini, les piràmides demogràfiques i les projeccions de població són
de gran ajuda. Però sobretot els recursos i un bon sistema de serveis socials.
27/4/16
Dades
Població +65 anys
| Espanya | Edat | Nº persones |
| 2015 | 65-69 anys | 2.226.136 |
| 70-74 anys | 1.865.075 | |
| 75-79 anys | 1.503.107 | |
| 80-84 anys | 1.392.276 | |
| 85-89 anys | 852.675 | |
| 90-94 anys | 354.794 | |
| 95-99 anys | 79.290 | |
| 100-104 anys | 13.105 | |
| 105-109 anys | 1.843 | |
| 110 +anys | 375 | |
| Total +65 anys | 8.288.676 |
Llars unipersonals de persones majors de 65 anys
| Llars unipersonals +65 anys a Espanya | % | Total | Var. % | |
| 2011 | 1.709.186 | 40,76% | 4.193.319 | - |
| 2013 | 1.805.600 | 40,92% | 4.412.000 | +5.64% |
| 2014 | 1.853.700 | 40,87% | 4.535.100 | +2.66% |
| 2015 | 1.859.800 | 40,57% | 4.584.200 | +0.32% |
| Llars unipersonals +65 anys a Catalunya | % | Total | Var. % | |
| 2011 | 280.587 | 40,85% | 686.809 | - |
| 2013 | 302.000 | 42,15% | 716.500 | +7.63% |
| 2014 | 297.800 | 40,76% | 730.700 | -1.40% |
| 2015 | 294.400 | 39,99% | 736.100 | -1.15% |
Dades extretes de l'INE i Eurostat*
Esperança de vida a Espanya
Piràmides de població
25/4/16
Més vells, més pobres, més sols - Nació Digital
http://www.naciodigital.cat/osona/opinio/12980/vells/pobres/sols
A mitjans de la dècada dels 60, els països de l’Europa septentrional van iniciar el que alguns investigadors van batejar com a la “2a transició demogràfica”. Aquesta establia un nou ordre demogràfic derivat d’una banda pels canvis socials, com per exemple el nou model d’estructura familiar, i d’altra banda per l’augment de l’esperança de vida, i a més a més donava als moviments migratoris un paper rellevant. Tot plegat determinaria la dinàmica en la formació i dissolució de les llars, i provocaria una reducció de la mitjana de membres per llar.
El temps ha confirmat el pronòstic d’aquells experts que van identificar el model i que van predir que els països mediterranis, amb uns quants anys de retard, acabarien reproduint el patró iniciat pels països del nord d’Europa. I així ha estat.
La nostra comarca no és una excepció. En els darrers 15 anys la població d’Osona ha augmentat quasi un 20%, i ho ha fet incrementant exponencialment el nombre de llars (40% més llars al 2015 respecte al 2001). El creixement de la població estrangera ha jugat un paper important però, si bé és cert que aquesta s’ha multiplicat per cinc durant aquest anys i ha contribuït a incrementar el nombre de llars a la comarca, la immigració no explica la tendència a reduir cada vegada més el nombre de persones que comparteixen habitatge, que podríem dir que és el fet diferencial d’aquest període. Dues han estat les causes principals: la disminució de la fecunditat i l’augment de les llars unipersonals.
L’emancipació tardana de tota una generació de joves ha tingut com a conseqüència aquest descens en les taxes de fecunditat. Sobre quines en són les causes i repercussions socials es podria debatre extensament, però aquesta vegada m’interessa reflexionar en relació al segon punt, el considerable augment de les llars unipersonals. Tenim actualment a la comarca 10.100 llars unipersonals més que l’any 2001, en gran mesura fruit de l’increment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població, seguint la pauta del model iniciat anys abans al nord d’Europa, com dèiem al principi.
Tenim doncs un creixent volum de llars habitades per una sola persona, el qual respon principalment a un perfil de dona gran i vídua, que es caracteritza per ser un dels col·lectius més vulnerables pel que fa a risc de pobresa i exclusió social. I aquest col·lectiu, si les projeccions no s’equivoquen, sembla que continuarà en creixement. Però si és tan evident que el grup de població de més edat va en augment, que molts d’aquests avis o àvies viuen sols, que és un col·lectiu amb rendes baixes i elevada dependència, perquè no s’hi aboquen més recursos?
Tindrem les properes dècades un sistema sociosanitari preparat i amb prou recursos per donar resposta a aquesta necessitat?
A mitjans de la dècada dels 60, els països de l’Europa septentrional van iniciar el que alguns investigadors van batejar com a la “2a transició demogràfica”. Aquesta establia un nou ordre demogràfic derivat d’una banda pels canvis socials, com per exemple el nou model d’estructura familiar, i d’altra banda per l’augment de l’esperança de vida, i a més a més donava als moviments migratoris un paper rellevant. Tot plegat determinaria la dinàmica en la formació i dissolució de les llars, i provocaria una reducció de la mitjana de membres per llar.
El temps ha confirmat el pronòstic d’aquells experts que van identificar el model i que van predir que els països mediterranis, amb uns quants anys de retard, acabarien reproduint el patró iniciat pels països del nord d’Europa. I així ha estat.
La nostra comarca no és una excepció. En els darrers 15 anys la població d’Osona ha augmentat quasi un 20%, i ho ha fet incrementant exponencialment el nombre de llars (40% més llars al 2015 respecte al 2001). El creixement de la població estrangera ha jugat un paper important però, si bé és cert que aquesta s’ha multiplicat per cinc durant aquest anys i ha contribuït a incrementar el nombre de llars a la comarca, la immigració no explica la tendència a reduir cada vegada més el nombre de persones que comparteixen habitatge, que podríem dir que és el fet diferencial d’aquest període. Dues han estat les causes principals: la disminució de la fecunditat i l’augment de les llars unipersonals.
L’emancipació tardana de tota una generació de joves ha tingut com a conseqüència aquest descens en les taxes de fecunditat. Sobre quines en són les causes i repercussions socials es podria debatre extensament, però aquesta vegada m’interessa reflexionar en relació al segon punt, el considerable augment de les llars unipersonals. Tenim actualment a la comarca 10.100 llars unipersonals més que l’any 2001, en gran mesura fruit de l’increment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població, seguint la pauta del model iniciat anys abans al nord d’Europa, com dèiem al principi.
Tenim doncs un creixent volum de llars habitades per una sola persona, el qual respon principalment a un perfil de dona gran i vídua, que es caracteritza per ser un dels col·lectius més vulnerables pel que fa a risc de pobresa i exclusió social. I aquest col·lectiu, si les projeccions no s’equivoquen, sembla que continuarà en creixement. Però si és tan evident que el grup de població de més edat va en augment, que molts d’aquests avis o àvies viuen sols, que és un col·lectiu amb rendes baixes i elevada dependència, perquè no s’hi aboquen més recursos?
Tindrem les properes dècades un sistema sociosanitari preparat i amb prou recursos per donar resposta a aquesta necessitat?
Ja fa uns quants anys que existeix un debat al voltant de les polítiques sociosanitàries relacionades amb l’envelliment i la dependència on veus expertes defensen la prioritat d’atendre la gent gran a la seva pròpia llar, sempre que sigui possible, pels seus beneficis. No és una oportunitat per crear futurs llocs de treball i a la vegada assegurar la cura dels més grans? El temps no s’atura.
20/4/16
Más de un millón de personas mayores viven solas en España - Mundo solidario
http://www.mundosolidario.org/doc.php?var=1023
Hoy son más de siete millones las personas que superan los 65 años en España. Más de un millón de estos ‘abuelos’, el 20%, viven solos en sus casas. Muchos ancianos no reciben visitas durante meses ni hablan con nadie durante días. Algunos tampoco pueden salir a la calle sin compañía por motivos físicos: discapacidades, movilidad reducida, viviendas sin ascensor...
La soledad es uno de los problemas más graves de nuestros mayores. El Informe 2002 sobre la situación de los mayores en España pone de manifiesto que la mayoría se siente solo “con frecuencia”. Además, son estos mayores los que peor calidad de vida tienen. A pesar de que más del 83% tiene una casa en propiedad, éstas se encuentran mal equipadas. No poseen calefacción o teléfono. Además, cerca de dos millones de mayores viven en el umbral de la pobreza, según el un informe de Cáritas.
Desde Solidarios hacemos un llamamiento para frenar esta situación y que ningún anciano quede sin compañía. Hoy Solidarios atiende a cerca de mil ancianos en toda España. El 25% de los voluntarios de la organización trabajan en programas que tratan de romper la soledad de los mayores y mejorar su calidad de vida.
Dos horas a la semana son suficientes para acompañar a dar una paseo, tomar un café o simplemente charlar un rato. Comparte tu tiempo y adopta a un abuelo. Para más información www.solidarios.org.es
Más datos
- En el año 2050 la población mayor de 65 años llegará a 2.000 millones en todo el mundo
- En Madrid hay cerca de 800.000 mayores. Uno de cada cinco, cerca de 140.000, vive sólo.
- En Castilla La Mancha, son 330.000 los mayores de 65 años.
- En Canarias, hay cerca de 200.000 mayores. El 11% vive sólo.
- En Sevilla, hay más de 200.000 personas mayores. Faltan 1.000 plazas de residencia. En Andalucía, la cifra aumenta a las 5.000.
- En Andalucía, más de 200.000 mayores viven solas (cifras del año 2001).
- En el País Vasco el 15% de los mayores viven solos.
- En Valencia, el 15,5% de los ancianos vive en soledad.
Hoy son más de siete millones las personas que superan los 65 años en España. Más de un millón de estos ‘abuelos’, el 20%, viven solos en sus casas. Muchos ancianos no reciben visitas durante meses ni hablan con nadie durante días. Algunos tampoco pueden salir a la calle sin compañía por motivos físicos: discapacidades, movilidad reducida, viviendas sin ascensor...
La soledad es uno de los problemas más graves de nuestros mayores. El Informe 2002 sobre la situación de los mayores en España pone de manifiesto que la mayoría se siente solo “con frecuencia”. Además, son estos mayores los que peor calidad de vida tienen. A pesar de que más del 83% tiene una casa en propiedad, éstas se encuentran mal equipadas. No poseen calefacción o teléfono. Además, cerca de dos millones de mayores viven en el umbral de la pobreza, según el un informe de Cáritas.
Desde Solidarios hacemos un llamamiento para frenar esta situación y que ningún anciano quede sin compañía. Hoy Solidarios atiende a cerca de mil ancianos en toda España. El 25% de los voluntarios de la organización trabajan en programas que tratan de romper la soledad de los mayores y mejorar su calidad de vida.
Dos horas a la semana son suficientes para acompañar a dar una paseo, tomar un café o simplemente charlar un rato. Comparte tu tiempo y adopta a un abuelo. Para más información www.solidarios.org.es
Más datos
- En el año 2050 la población mayor de 65 años llegará a 2.000 millones en todo el mundo
- En Madrid hay cerca de 800.000 mayores. Uno de cada cinco, cerca de 140.000, vive sólo.
- En Castilla La Mancha, son 330.000 los mayores de 65 años.
- En Canarias, hay cerca de 200.000 mayores. El 11% vive sólo.
- En Sevilla, hay más de 200.000 personas mayores. Faltan 1.000 plazas de residencia. En Andalucía, la cifra aumenta a las 5.000.
- En Andalucía, más de 200.000 mayores viven solas (cifras del año 2001).
- En el País Vasco el 15% de los mayores viven solos.
- En Valencia, el 15,5% de los ancianos vive en soledad.
15/4/16
Més de 280.000 persones més grans de 65 anys viuen soles a Catalunya - TV3
A Catalunya hi ha més de 280.000 persones més grans de 65 anys que viuen soles i, d'aquestes, prop de 90.000 són a Barcelona. A més, la immensa majoria són dones. Són dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya que mostren la realitat d'un sector de la societat, la gent gran, que avui celebra el seu dia internacional.
Tendència a l'alça
Les estadístiques també revelen que en els primers 10 anys d'aquest segle les persones grans que viuen soles han augmentat gairebé un 30%. És, per tant, una tendència que clarament va a l'alça. I els efectes de viure sol poden ser molts durs: l'aïllament, cada cop són més invisibles per la societat, moltes vegades tenen problemes de mobilitat i alguns també de pobresa. Tot plegat es tradueix sovint en una depressió.
Fer-hi front ha de ser una opció personal, però amb ajuda és més fàcil. Entitats com la Creu Roja, Càritas o Avismón aplanen el camí. La Fundació Catalunya-La Pedrera, per exemple, ja fa 19 anys que gestiona el programa Viure i Conviure, amb el qual un estudiant universitari comparteix habitatge amb una persona gran. Els resultats són extraordinaris.
Experiències de convivència enriquidores
Una de les persones que fa anys que forma part del programa Viure i Conviure és la Maria Teresa Mas. Està a punt de fer 95 anys i conviu amb el seu segon estudiant de companyia. Amb els dos, primer el Gerard i ara el Josep, diu que ha tingut molta sort.
La Maria Teresa ara té la mobilitat molt limitada i té problemes de visió. Però ella té una bona filosofia de vida. I amb aquesta manera de ser, el Josep, que ha vingut de Menorca per estudiar a la universitat, n'està encantat:
Fins que va començar la seva convivència amb els estudiants, la Maria Teresa vivia sola, però cal dir que no estava sola. Té 5 fills, 10 néts i 4 besnéts i la casa plena de fotografies de tots. I cada setmana va 3 o 4 cops a dinar amb algun d'ells.
Tendència a l'alça
Les estadístiques també revelen que en els primers 10 anys d'aquest segle les persones grans que viuen soles han augmentat gairebé un 30%. És, per tant, una tendència que clarament va a l'alça. I els efectes de viure sol poden ser molts durs: l'aïllament, cada cop són més invisibles per la societat, moltes vegades tenen problemes de mobilitat i alguns també de pobresa. Tot plegat es tradueix sovint en una depressió.
Fer-hi front ha de ser una opció personal, però amb ajuda és més fàcil. Entitats com la Creu Roja, Càritas o Avismón aplanen el camí. La Fundació Catalunya-La Pedrera, per exemple, ja fa 19 anys que gestiona el programa Viure i Conviure, amb el qual un estudiant universitari comparteix habitatge amb una persona gran. Els resultats són extraordinaris.
Experiències de convivència enriquidores
Una de les persones que fa anys que forma part del programa Viure i Conviure és la Maria Teresa Mas. Està a punt de fer 95 anys i conviu amb el seu segon estudiant de companyia. Amb els dos, primer el Gerard i ara el Josep, diu que ha tingut molta sort.
"Tots dos són oberts, són simpàtics. A mi també m'agrada enraonar, tenir converses. El primer em va dir: 'estic tan content! perquè a mi em feia falta una àvia'. I ens posàvem a veure la tele, menjàvem plegats tots dos."
La Maria Teresa ara té la mobilitat molt limitada i té problemes de visió. Però ella té una bona filosofia de vida. I amb aquesta manera de ser, el Josep, que ha vingut de Menorca per estudiar a la universitat, n'està encantat:
"És una relació molt bona, molt bona, molt bona. He de dir que em sento molt afortunat perquè em dóna una llibertat molt gran. És com si estigués a casa perquè arribes, deixes la motxilla, vas a dinar, encens la tele... Però sempre amb respecte, pensant en tots dos."
Fins que va començar la seva convivència amb els estudiants, la Maria Teresa vivia sola, però cal dir que no estava sola. Té 5 fills, 10 néts i 4 besnéts i la casa plena de fotografies de tots. I cada setmana va 3 o 4 cops a dinar amb algun d'ells.
12/4/16
BTV: La soledat afecta 150.000 persones grans a Catalunya (2012)
Aquest dilluns se celebra el Dia Mundial de la Gent Gran. Segons l’entitat Amics de la Gent Gran, la soledat afecta 150.000 persones de la tercera edat. Es tracta d’un problema amb molta repercussió entre la gent gran, però que té molt poca visibilitat social. Per comemorar el dia, les entitats que treballen amb aquest col·lectiu han celebrat una marxa festiva.
Diverses entitats que treballen amb la gent gran s’han sumat en una marxa festiva en motiu del Dia Mundial de la Gent Gran. Sota el lema “Caminem junts amb les persones grans”, han reivindicat el reconeixement d’aqeust col·lectiu. Aquesta mobilització ha estat la primera acció unitària per visibilitzar la gent gran.
La soledat afecta la salut física de les persones grans. Que una persona gran se senti sola augmenta la pressió arterial i això pot provocar problemes greus de salut, per exemple, al cor. Aquest és un dels exemples de la relació que l’estat d’ànim i la percepció de la solitud tene en la salut física de la gent gran, demostrat amb un estudi elaborat per Louise Hawkley, directora del laboratori de Neuriciència Social de la Universitat de Chicago.
Una altra de les conclusions de l’estudi és que la soledat no desitjada i viscuda com a carència s’associa amb un risc elevat de mortalitat, ja que es tracta d’un sentiment que empitjora la salut de la persona. Mitjançant un estudi elaborat amb més de 200 persones d’entre 50 i 68 anys, Hawkley i un equip d’investigadors van observar físicament un increment de la sensació de dolor, dificultats en la conducta del son i un augment de cortisol – l’hormona que s’allibera en situacions d’estrès o d’alerta- a les primeres hores del dia. Emocionalment, la soledat té conseqüències en l’estat anímic que poden desembocar, per exemple, en situacions de depressió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)