Entrevista. Marcial Consentino: "He fet nous amics i visc molt bé sol"

Entrevista. Sandra Álamo: "L’any 2012, Vic era la ciutat catalana amb més població major de 75 anys vivint sola"

Aquesta setmana hem entrevistat a la Sandra Álamo. La Sandra és geògrafa i tècnica de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona - Creacció​ i escriu articles d'opinió pel diari Nació Digital.

Quines són les causes de la soledat que està vivint molta gent gran en els últims anys? 

Principalment els canvis socials i el canvi en l’estructura demogràfica. L’envelliment de la població és un factor clau en l’augment de gent gran vivint sola. A banda de la soledat física existeix la soledat social.

Creus que és un problema greu i poc visible dins de la societat actual?

Greu en la mesura que cal identificar aquells perfils més dependents, ja sigui per causes econòmiques o per causes sociosanitàries. Els serveis socials fan una tasca molt important però penso que cal més planificació i abocar-hi més recursos.

A Catalunya les vivendes unipersonals de gent major de 65 anys està disminuint en els últims anys, mentre que  a Espanya el nombre de vivendes d’aquest tipus està augmentant. Per què creus que passa això?

La tendència general és que el nombre de llars unipersonal augmenti. També a Catalunya i també aquelles on viuen persones majors de 65 anys. L’any 2012, Vic era la ciutat catalana amb més població major de 75 anys vivint sola (37%) segons les dades de risc de pobresa i exclusió social de l’Idescat.

Com creus que evolucionarà aquest factor en el futur?

Com deia, tot apunta a que els percentatges de gent gran vivint sola incrementin en els propers anys. Els països del nord d’Europa fa molts anys que experimenten aquest fenomen. Les polítiques públiques s’encaminen cap a afavorir l’atenció domiciliària de la gent gran, fet que sembla ser més beneficiós segons els experts.

Coneixes algun cas d’alguna persona afectada per aquest tema?

Si, és difícil no conèixer avis que viuen sols. No ha de ser sempre negatiu, de fet conec situacions molt diverses, tot depèn de cada cas, de la salut de la persona, de la xarxa de comunicació i suport que pugui tenir, etc... Penso que les situacions més extremes i negatives es troben a les grans ciutats on la gent passa més desapercebuda.

Quines creus que són les solucions per acabar amb aquest problema?

La solució passa per una planificació a curt-mig termini, les piràmides demogràfiques i les projeccions de població són de gran ajuda. Però sobretot els recursos i un bon sistema de serveis socials.