Més de 280.000 persones més grans de 65 anys viuen soles a Catalunya - TV3

A Catalunya hi ha més de 280.000 persones més grans de 65 anys que viuen soles i, d'aquestes, prop de 90.000 són a Barcelona. A més, la immensa majoria són dones. Són dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya que mostren la realitat d'un sector de la societat, la gent gran, que avui celebra el seu dia internacional.

Tendència a l'alça

Les estadístiques també revelen que en els primers 10 anys d'aquest segle les persones grans que viuen soles han augmentat gairebé un 30%. És, per tant, una tendència que clarament va a l'alça. I els efectes de viure sol poden ser molts durs: l'aïllament, cada cop són més invisibles per la societat, moltes vegades tenen problemes de mobilitat i alguns també de pobresa. Tot plegat es tradueix sovint en una depressió.

Fer-hi front ha de ser una opció personal, però amb ajuda és més fàcil. Entitats com la Creu Roja, Càritas o Avismón aplanen el camí. La Fundació Catalunya-La Pedrera, per exemple, ja fa 19 anys que gestiona el programa Viure i Conviure, amb el qual un estudiant universitari comparteix habitatge amb una persona gran. Els resultats són extraordinaris.

Experiències de convivència enriquidores

Una de les persones que fa anys que forma part del programa Viure i Conviure és la Maria Teresa Mas. Està a punt de fer 95 anys i conviu amb el seu segon estudiant de companyia. Amb els dos, primer el Gerard i ara el Josep, diu que ha tingut molta sort.

"Tots dos són oberts, són simpàtics. A mi també m'agrada enraonar, tenir converses. El primer em va dir: 'estic tan content! perquè a mi em feia falta una àvia'. I ens posàvem a veure la tele, menjàvem plegats tots dos."

La Maria Teresa ara té la mobilitat molt limitada i té problemes de visió. Però ella té una bona filosofia de vida. I amb aquesta manera de ser, el Josep, que ha vingut de Menorca per estudiar a la universitat, n'està encantat:

"És una relació molt bona, molt bona, molt bona. He de dir que em sento molt afortunat perquè em dóna una llibertat molt gran. És com si estigués a casa perquè arribes, deixes la motxilla, vas a dinar, encens la tele... Però sempre amb respecte, pensant en tots dos."

Fins que va començar la seva convivència amb els estudiants, la Maria Teresa vivia sola, però cal dir que no estava sola. Té 5 fills, 10 néts i 4 besnéts i la casa plena de fotografies de tots. I cada setmana va 3 o 4 cops a dinar amb algun d'ells.